ESPACIO REVELACIÓN
Revelation space
(2000)

Alastair Reynolds

Editorial:
La factoría (2003)

Col.lecció:
Solaris Ficción

Núm: 40

Pàgines: 385

No és que sigui un entusiasta de la Ciència Ficció hard, o sigui la ciència Ficció descrita sota una perspectiva hiperealista on la tecnologia es analitzada i explicada segons models tèoricament plausibles, però a vegades cal un toc de realitat, una pinzellada de verisimilut per ambientar una bona història.

Alastair Reynolds ens proposa una novel.la ambientada en un entorn hard. Però no acaba de trobar aquell punt mig on podria expressar-se tècnicament sense que la narració perdi vigor. Espacio Revelación és una bona novel.la que combina tecnologies increïbles amb un argument interessant però que es perd massa sovint en divagacions tecnològiques. Sembla que l'autor hagi posat la novel.la al servei dels seus coneixements científics.

Dues línies d'acció ens traslladen per un banda al planeta Resurgam on un eminent científic està estudiant la causa de la destrucció d'una civilització alienígena i per altra banda a una nau ocupada per uns tripulants inmersos en la recerca del mateix científic on tots amaguen algun que altre secret. (alguns dels quals realment sobren en el conjunt de la novel.la)

Dues línies d'acció que òbviament acaben confluint en una trama repleta de tecnologies increibles: La capacitat de crear còpies de la ment humana -que recorda la Ciudad Permutación de Greg Egan-, la nanotecnologia, les batalles entre softwares, els implants a que són sotmesos quasi tots els protagonistes... tot això narrat de forma correcta però sense desperar mai del lector cap mena d'adicció pel text.

M'explico: La idea original, el misteri principal de l'obra només es desvetlla al final de la mateixa, però l'autor no acaba d'aconseguir aquell ritme in crescendo que potser hagués calgut... Utilitza massa pàgines per explicar tot allò que vol dir, s'encalla, tot i no avorrir de manera que a vegades oblides aquella revelació crucial de vint capítols enrera. És una llàstima perquè particularment m'agrada molt la idea de que les coses simples es vagin complicant fins assolir proporcions certament astronòmiques.

Crec que la novel.la és molt interessant, però també crec que li sobren algunes pàgines i algunes explicacions massa tècniques quan realment no calien. Tot i això, em quedo amb l'idea original -poc explotada però molt ben trobada- per animar a llegir-la.

Un autor que crec val la pena tenir present per futures lectures, quan hagi polit una mica els temps narratius.